Sunrise

She said

2007-04-15T10:48:00.000+01:00

"Why are you so far away?," she said,

"Why won't you ever know
That I'm in love with you,
That I'm in love with you?"

"Show me how you do it," he replied,
"And I promise you I promise that
I'll run away with you,
I'll run away with you."

------------------------------------------
* mp3: The Cure - Just Like Heaven

Dream of a better world

2007-04-13T20:35:00.000+01:00

"He who joyfully marches to music in rank and file has already earned my contempt.
He has been given a large brain by mistake,
since for him the spinal cord would fully suffice.
This disgrace to civilization should be done away with at once.
Heroism at command, senseless brutality,
and all the loathsome nonsense that goes by the name of patriotism,
how violently I hate all this, how despicable and ignoble war is;
I would rather be torn to shreds than be part of so base an action!
It is my conviction that killing under the cloak of war is nothing but an act of murder."

Albert Einstein dixit

Stop the war. Stop the forgotten wars. Stop all wars. Stop the arms trade. Stop this globalization. Stop this world run by the rich. Stop this world managed by governments. Stop the crippling capitalism. Stop lobbies. Stop the banks enriched thanks to our mortgages. Stop the polluting companies. Stop the polluting people. Stop those who wreck that that is not theirs: our environment.

Here you are, today my reddest self has risen up!

-----------------------------------
* acknowledgments: Wu Hao
* movie: An Inconvenient Truth
* mp3: John Lennon - Imagine
* video: http://www.youtube.com/watch?v=EwHlbBbZNT4

Homage to St Patrick

2007-03-21T22:12:00.000+01:00

Ok, I know I'm late, but I've been too busy to post something 'bout St Patrick's Day and I had no inspiration... Last Saturday I worked on morning shift, so I had to wake up at 5.30 in the morning and so I wasn't human all throughout the day. I had no inspiration till 2 am in the Sunday morning (thanks Laura and your liver xD).

The thing is, you have below my pic in honour of St Patrick's Day (well, it was taken on my b'day's celeb :-P) and all that it involves (mainly Guinness xD), and the inspiration Laura brought to my crazy mind: Pont Aeri vol. 4 - Flying Free's lyrics, changed on the occasion of such a special day. I recommend you to sing/read it accompanied on the original song. Nengs, enjoy :-)

Pont Aeri vol. 4 - Drinking Free

Since 1759, there is a beer which is killing livers.
248 years later, in 2007, it's still kicking: Guinness beer!

When the beer begins to flow,
it's the time to feel St Patrick's Day,
the sensations you will find,
in this large beer pint.

Just let leprechauns free,
Beer drinkology,
pints, head and Irish pubs,
In this beer brewery...

Drinking free,
feel the hangover,
a place to drink,
Guinness brewery!

--------------------------------------
* acknowledgements: HelluLaura
* mp3: Pont Aeri vol. 4 - Flying Free

Ha estallado la paz (interior)

2007-03-20T22:29:00.000+01:00

Otra vez un mar en calma, sin oleaje, sin espuma, sólo el vaivén del agua que te acaricie los pies y la brisa rozando tu piel... y que ésta sea tu vida, y que éste sea tu corazón, y que ésta sea la playa de tu vida. Todos necesitamos entregarnos de vez en cuando a este mar.

Llega un punto en el que estamos hartos de luchar. Nada de tormentas, ya.

-----------------------------------------------
* agradecimientos: Salva
* mp3: Meck feat. Leo Sayer - Thunder in My Heart

Reply to comments on "Reload"

2007-03-18T22:40:00.000+01:00

Salva: You have a wound on your skin. You give it fresh air and patient time, it heals up. You give it stubborn touch and persistent review, you keep wounded. You choose.

But I can't deny that, in some cases, you're right. But I don't think it's the case we mean this time.

Ai lun na: jajaja de fet, la intenció d'alguns articles és dir el que vull dir d'una forma enigmàtica i que deixi moltes portes obertes a lectures i interpretacions. De tota manera, sempre estic obert a aclarir el que vull dir amb l'entrada que sigui: "Reload" es podria titular també "Introductory Guidelines to Escape from Unpleasant Events in Your Life and Overcome Them Better and Stronger" (toma títol xD).

Per cert, demà examen de xinès... suposo que no hauràs estudiat, oi?:-D

Hao: check the song now~~~:-D

Tomorrow is the beginning to two stressful weeks, summed up on the pic below: study on the first week, and Ireland on the second -but I'm not goin' there just as a camera-equipped tourist xD. Oh, and both hotel job and hangover on both weekends (if I'm assigned morning shift on the second one I'm gonna die xD).
Ok, a commercial, dance, energy-feeling song, brought to you by Hao from China to face in good condition these two weeks.
--------------------------------------
* mp3: Raccoon - Play This Tune

Reload

2007-03-12T00:57:00.000+01:00

Do what you have never done, go where you have never gone.
Renew yourself. Regenerate yourself. Reinvent yourself.
Don't try to go backwards, it's impossible: you just can go forwards.
Therefore, take resolute steps.
Break with the path you're just leaving behind.

May 2006

"Walker your footprints

are the path; nothing else is.
Walker, there is no path
The path is made in the walking.
When walking we make the path
and looking back
We only see the path
We will never walk again."

Antonio Machado

---------------------------------------------------
* mp3: DJ Sammy feat. Loona - Rise Again

Wake up, wake up

2007-03-08T02:08:00.000+01:00

I think I do know what are dreams for: they are good at helping us making them come true. As we dream, we don’t work, and dreams are embraced just as long as one works. We wanna get to make our dreams come true, right? Then, once again, dreams are no good at all for our purposes, since they don’t belong to reality and so they alienate us from it, making it totally impossible for us to achieve them.

What way can something not belonging to reality influence it? No way.

Moral: don’t dream. If you dream while awake, that’s because you don’t get enough sleep at night. Get as much sleep as you need to, and when awake your time won’t go to waste in dreaming, but you’ll work. And then you’ll get rid of those dreams you’d never seize, and your hand will reach them since they’ll then already belong to reality.

"Sleep deep and have a nice week"

Dennis dixit

-----------------------

* acknowledgements: Salva
* movie: What Dreams May Come
* mp3: The Cranberries - Dreams

Sister golden hair

2007-03-05T23:38:00.000+01:00

"Well, I keep on thinkin' 'bout you, sister golden hair suprise..."

-----------------------------------------
* mp3: Spanic - Sister Golden Hair

Tres dies d'octubre, 3a part. No p-sudo d'anar a La Carpa

2007-03-01T02:21:00.000+01:00

Aquesta entrada és la tercera i última d'aquesta sèrie, que ha repassat els fets succeïts durant tres dies de l'octubre de l'any passat, tres dies en l'espai d'una setmana, tres dies difícils d'oblidar perquè el que va passar va ser molt mític, i puc dir sense por a equivocar-me que va ser una de les setmanes més divertides i en què m'he rigut més dels últims anys.

Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.

Dimarts, 31 d'octubre de 2006

No p-sudem de riure i cantar, joder

Hauríem de retrocedir al capvespre, quan podríem dir que comença tot. Barça-Chelsea: sí, un partit bastant bo però que va acabar bastant malament. Però vaja, veure'l a l'Irish amb el Gerard (crec que el bo d'en Kevin no hi era) no té preu (i més amb el que costen els sandvitxos allà xD). El que faré la nit de Halloween no es concreta fins a l'hora del partit, amb un SMS del Vila paraula clau "no p-sudis de quedar". No p-sudo de les seves instruccions, i a la 1 de la nit com un clau (com un clau mitja hora tard xD) em presento davant el bingo, on m'esperen al cotxe del Víctor amb els vidres entelats (?!) el mateix Víctor, el Jordi i l'Uri. Quin perill. Un dels moments culminants de la nit arriba ben d'hora: per la ràdio sona "Besos" d'El Canto del Loco, i nosaltres en fem la versió p-sudadora, amb versos memorables com "suda, suda, suda, suuuda, el desodorante a laaa baaasura" o "y dime por qué, ya no sudas como antes". Queda apuntat com a pendent penjar la lletra completa (versió p-sudadora, evidentment :-D).

En definitiva, la partida de caixa és considerable, però augment quan el Víctor demostra la seva habilitat al volant estil Carlos Sainz i es menja un bot de l'asfalt. Conseqüència: la gomina que porto al cabell queda reduïda a pols quan, del salt, em foto una hòstia contra el sostre. Algun dia me les pagaràs, Víctor. I la gomina també. Per cert, tot això és per anar a buscar la seva mare per a què ens porti a La Carpa i s'endugui el cotxe, ja que el Víctor és prou sensat com per saber que acabarà la nit veient dues llunes. Moment culminant #2.

Propera parada: La Carpa. Entrem sense problemes malgrat el bola de billar que fa de goril·la, i ens col·loquem al límit del que és pròpiament la carpa. Abans, però, el Víctor comença la seva tòrrida relació amb l'alcohol aquella nit, i ens partim fàcilment. Després de fer diverses voltes, ens trobem la Pepa i el Jordi, primer, i després l'Alexia, la Marina i l'Elisa. Mítica Alexia ("no ens presentes el teu amic?"), de la qual el Víctor queda immediatament "encisat" xD. Moment culminant #3.

Les estones van transcorrent amb el grup del Vila al pòdium exterior, on ens riem dels caretos de la gent, i fent voltes amb el Víctor i rient-nos de nenes tontes, amb les quals exercim "p-sudació mútua" (en cristià: elles suden de nosaltres i nosaltres d'elles xD). La nit culmina amb unes quantes copes més i una altra trobada amb el grup de l'Alexia, i més conyes amb el Víctor, que ja no veu ni la seva pròpia ombra.

El fet que piri de La Carpa a les 5, quan la majoria de vegades me'n vaig a les 2 o a les 3, parla per si sol de com m'ho he passat. Gran nit per acabar una gran setmana :-).

-----------------------------
* mp3: Liquido - Narcotic

Tres dies d'octubre, 2a part. Port Aventura de rialles gratis

2007-02-17T00:09:00.000+01:00

Aquesta entrada és la segona d'una sèrie de tres que repassen els fets succeïts durant tres dies de l'octubre de l'any passat, tres dies en l'espai d'una setmana, tres dies difícils d'oblidar perquè el que va passar va ser molt mític, i puc dir sense por a equivocar-me que va ser una de les setmanes més divertides i en què m'he rigut més dels últims anys.

Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.

Diumenge, 29 d'octubre de 2006

Port Aventura: tots els camins porten a Sodoma

Em llevo escandalosament d'hora per ser diumenge (i qualsevol altre dia): les 6:30. Amb una barba similar a la de Valle-Inclán, arribo força puntual a Sants Station, on trobo el Marcel i el Víctor. Va arribant la gent: Jessi, Silvia, Salva, etc. Tots amb les mateixes cares de sobats. Al viatge d'anada ens dediquem a riure, parlar, fer fotos i, en el meu cas, sobar-la (esperàveu una altra cosa?xD).

Just a l'entrada de Port Aventura ens trobem amb la resta: Marta, Arantxa, Sònia i David. La Laurissima & friends arriben (només) una hora i mitja més tard al lloc dels fets, però ens n'oblidem ràpidament quan entrem per la patilla (perilla en el meu cas) al recinte. A més, l'estona d'espera ens ha servit per obrir el que serà una de les fonts de rialles: les fotos pseudopornos, Sodoma inspiration. No puc reproduir per escrit com ens vem partir amb fotos com la de la dreta, però com que una imatge val més que mil paraules, aquí la teniu xD.

Lo dit, entrem i comença el festival de cinema pseudoporno Sodoma (un dels propers articles serà "La cartelera de Sodoma", allà us en donaré detalls "a fons"). Anem primer a la Casa del Terror, on patim diversos accidents: a la Laura li agafa per tocar coses que no s'han de tocar i un actor es fot a increpar-la a dos nanomilímetres de la seva cara, a d'altres els agafa per sortir per la porta d'emergència... i el menda lerenda li diu "bona nit" sense cap tipus de rubor a la Carrie mentre passa pel seu costat.

Es van encadenant les atraccions (Dragon Khan, Huracán Cóndor), i al Tutuquisplash quedem tots xops, ulleres incloses (val, algun dia m'hi instal·laré un parabrises xD). També fotografiem la Marta en sus más dulces sueños, i fem un dinar amenitzat per un grup de música, el repertori del qual és tan variat que consta de...4 cançons que van repetint com es tractés del Windows Media Player en viu xD. Amb les panxes plenes i les butxaques buides, tornem a l'ataque. Propera parada: Stampida. Ens divertim mentre fem cua amb el "garanganga" de l'Arantxa i un joc que bé podria haver format part de "Cifras y letras".

Tot el que ha passat fins ara, però, és tonteria al costat del que ha de passar. Els astres i les estrelles es conjuguen per a què la Laurissima, que fins ara no ens havia provocat cap espasme als abdominals, ens en provoqui 56461516313553453 de cop. La Laurissima es posa al capdavant del grup, a l'entrada de la Casa del Terror, i jo, que sóc l'últim, li dic "olé tus huevos!". Es gira cap a mi i aixeca el braç del pal animadora, i en aquell instant surt disparat un Freddie Krueger de dins la Casa, i li fot un crit a la Laura que se sent a l'altra punta del parc. L'ensurt de la Laura és històric, i com ens partim la caixa nosaltres ho és encara més. A dins, un paio amb motoserra està a punt de fer l'extremunció a la Laura, però en sortim vius.

La cosa, evidentment, no acaba aquí. Al tren de la mateixa Casa del Terror, el Salva es col·loca pels llocs de davant i el Marcel i jo per darrere ("por detrás" ;-)). Comencem a llençar piropos al Salva a crits ("tío bueno", "macizo", "jamoncete", etc.). Enmig d'això, un home ja fet i dret, d'uns 35 anys, que és just al davant nostre i té la filla al costat, també s'anima i crida "guapo!" al Salva. La nostra partida de caixa és, lògicament, sonora.

Per postres, pugem al Dragon Khan quan ja és de nit, amb la lluna contemplant-nos. També hi he pujat de dia. El que passa a cada instant és la força que et fa gran, 29 d'octubre. Després, fem una bona correguda per no perdre el tren, i un cop allí, seguim amb el joc lingüístic, les malinterpretacions i les fotos a gent sobant (noves víctimes: Silvia i Víctor).

Arribo a les 11 de la nit a casa, amb més cansament als abdominals que a les cames. Dia històric, sí senyor. Bona nit.

"Somos tres machos en celo sedientos de sexo"

Marcel, el Tigretón

-----------------------------------
* mp3: No Doubt - Don't speak

Tres dies d'octubre, 1a part. Cuando zarpa el HelluSingStar

2007-02-14T00:23:00.000+01:00

Aquesta inicia una sèrie de tres entrades que repassen els fets succeïts durant tres dies de l'octubre de l'any passat, tres dies en l'espai d'una setmana, tres dies difícils d'oblidar perquè el que va passar va ser molt mític, i puc dir sense por a equivocar-me que va ser una de les setmanes més divertides i en què m'he rigut més dels últims anys.

Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.

Dijous, 26 d'octubre de 2006

Festa Marion's B'day

Un cop acabades les classes, me'n vaig a casa. Com és costum en mi, m'entretinc i haig d'anar a comprar pizzes "amb el pito al cul" al Del Rio (patrocinador del C.F. Badalona, per cert :-P).

Arribo a Urgell metro prou tard com perquè ja hagin arribat helluves però prou d'hora perquè les esmentades no em capin :-). Som, doncs, Helluves(-Núria)+Dani de Danissimo. Emprenem el camí pa' la keli del Brian, on ens hem de trobar amb el Xevi i la Núria. De camí, com era d'esperar, sorgeixen rumors que apunten que ells dos ja han escalfat pizzes sense la necessitat del forn.

"Consejo de Ciento, 169". A sus ordénes, Caudillo. En aquell escenari em vénen a la ment records del 17 de maig: Jordis, Gerard, Xevi, Pepa, Elena, Núria. La ment a París. Eto'o, Belleti. Eufòria col·lectiva. Felicitacions del Damian, de la Pat, de la Maribel (merengona!xD). L'himne del Barça sonant a tota hòstia al carrer del costat, al cotxe d'en Jordi. El camí cap a la font de Canaletes.

Tornant a la realitat, comencem a sopar. L'alcohol comença a pujar. Com que una festa helluvera no és el mateix sense Singstar, l'engeguem molt a pesar del pobre germà del Xevi xD. Uns canten, els altres destrossem cançons. Em dóna millor valoració quan passo de cantar que quan canto. Es triste desafinar, pero más triste es que te lo diga el Singstar.

Arriba el moment culminant de la cantada i, possiblement, de tota la nit: el Xevi i jo ("accepto el repte" xD) en duel cantant "Cuando zarpa el amor" de Camela. El repte esdevé humiliació, no es pot derrotar el Cameli en el seu terreny. Son muchas manyanycas hen la napaderiha cuchando-la en Radio Teletaqsi.

Deixem que el germà del Xevi la sobi, i Helluves(-Núria -Sheila +Kevin +Danissimo), amb l'afegitó de l'Edu (bon company de pis, millor persona) ens dirigim a la sala Apolo, no sense abans rearmar-nos d'alcohol en un bar davant el Bagdad (al Bagdad no hi vem entrar, malpensats xD). El ventall de personatges és ampli: paquis amb olor de paqui, una tia amb una cartera amb forma de telèfon, i la cirereta: Carmen de Mairena en versió mulata.

Entrem a l'Apolo, que no fa honor al seu prestigi: música tan desconeguda com dolenta i friquis d'ambdós sexes. L'únic que aprova són les converses amb l'Edu i en Xevi i la taja de la helluLaura, força memorable (des d'aquí, petons a tu i al teu pobre fetge!:-D)

Sortim just quan obre el metro, i ens separem perquè hi ha son i classes (hi va anar algú?xD). Les anècdotes, però, no s'acaben aquí: m'adormo al metro a l'alçada de Verneda, i no em desperto fins a Gorg...destinació Paral·lel xD. Després d'agafar un nou metro amb el sentit correcte i baixar a Pep Ventura, passo per davant de la tenda de mòbils de paquis on fa dos dies he comprat un cable pirata per la ràdio. Són les 5:00 del matí; la tanca de la tenda està forçada (sembla tallada amb un tallapizzes xD), hi ha vidres trencats pel terra i un xinès merdejant al taulell. Li estic a punt de dir "ni hao", però per por de convertir-me en "Pollo al limón con aloz tles delicias" al seu restaurant, em limito a flipar amb l'escena.

Arribo sa, estalvi i cansat a casa. Ara sí, bona nit. O bon dia, segons com t'ho miris.

-------------------------------
* mp3: A-ha - Take on me.

Benvinguts - Bienvenidos - Welcome - Bienvenus - Wilkommen - Bienvenuti tutti!

2007-02-01T10:21:00.000+01:00

Efectiviewonder, avui ha sortit el sol al meu bloc! Després d'una llarga espera per part d'un munt de gent (és a dir, del bo d'en Salva xD) per fi inauguro un bloc. Aquí hi tinc previst penjar diversos textos que estan pendents des de fa temps, i els que vagin venint a la meva ment perversa, emapanada i paranoica; i també alguna foto que no hagi censurat, és clar!

En fi, doneu-vos per benvinguts, disfruteu del viatge, i si sou tan bons com per escriure un comentari, juro per Snoopy i els seus fills que us donaré caramels de l'hotel on curro :-P

Daniel, Dennis, Danissimo, Danielle, Daniel·lo, P-sudo de todo...pfff...trieu...xD

"Es para mí una honda satisfacción inaugurar este blog..."

El rei Juanca