Tres dies d'octubre, 1a part. Cuando zarpa el HelluSingStar

Aquesta inicia una sèrie de tres entrades que repassen els fets succeïts durant tres dies de l'octubre de l'any passat, tres dies en l'espai d'una setmana, tres dies difícils d'oblidar perquè el que va passar va ser molt mític, i puc dir sense por a equivocar-me que va ser una de les setmanes més divertides i en què m'he rigut més dels últims anys.

Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.

Dijous, 26 d'octubre de 2006

Festa Marion's B'day

Un cop acabades les classes, me'n vaig a casa. Com és costum en mi, m'entretinc i haig d'anar a comprar pizzes "amb el pito al cul" al Del Rio (patrocinador del C.F. Badalona, per cert :-P).

Arribo a Urgell metro prou tard com perquè ja hagin arribat helluves però prou d'hora perquè les esmentades no em capin :-). Som, doncs, Helluves(-Núria)+Dani de Danissimo. Emprenem el camí pa' la keli del Brian, on ens hem de trobar amb el Xevi i la Núria. De camí, com era d'esperar, sorgeixen rumors que apunten que ells dos ja han escalfat pizzes sense la necessitat del forn.

"Consejo de Ciento, 169". A sus ordénes, Caudillo. En aquell escenari em vénen a la ment records del 17 de maig: Jordis, Gerard, Xevi, Pepa, Elena, Núria. La ment a París. Eto'o, Belleti. Eufòria col·lectiva. Felicitacions del Damian, de la Pat, de la Maribel (merengona!xD). L'himne del Barça sonant a tota hòstia al carrer del costat, al cotxe d'en Jordi. El camí cap a la font de Canaletes.

Tornant a la realitat, comencem a sopar. L'alcohol comença a pujar. Com que una festa helluvera no és el mateix sense Singstar, l'engeguem molt a pesar del pobre germà del Xevi xD. Uns canten, els altres destrossem cançons. Em dóna millor valoració quan passo de cantar que quan canto. Es triste desafinar, pero más triste es que te lo diga el Singstar.

Arriba el moment culminant de la cantada i, possiblement, de tota la nit: el Xevi i jo ("accepto el repte" xD) en duel cantant "Cuando zarpa el amor" de Camela. El repte esdevé humiliació, no es pot derrotar el Cameli en el seu terreny. Son muchas manyanycas hen la napaderiha cuchando-la en Radio Teletaqsi.

Deixem que el germà del Xevi la sobi, i Helluves(-Núria -Sheila +Kevin +Danissimo), amb l'afegitó de l'Edu (bon company de pis, millor persona) ens dirigim a la sala Apolo, no sense abans rearmar-nos d'alcohol en un bar davant el Bagdad (al Bagdad no hi vem entrar, malpensats xD). El ventall de personatges és ampli: paquis amb olor de paqui, una tia amb una cartera amb forma de telèfon, i la cirereta: Carmen de Mairena en versió mulata.

Entrem a l'Apolo, que no fa honor al seu prestigi: música tan desconeguda com dolenta i friquis d'ambdós sexes. L'únic que aprova són les converses amb l'Edu i en Xevi i la taja de la helluLaura, força memorable (des d'aquí, petons a tu i al teu pobre fetge!:-D)

Sortim just quan obre el metro, i ens separem perquè hi ha son i classes (hi va anar algú?xD). Les anècdotes, però, no s'acaben aquí: m'adormo al metro a l'alçada de Verneda, i no em desperto fins a Gorg...destinació Paral·lel xD. Després d'agafar un nou metro amb el sentit correcte i baixar a Pep Ventura, passo per davant de la tenda de mòbils de paquis on fa dos dies he comprat un cable pirata per la ràdio. Són les 5:00 del matí; la tanca de la tenda està forçada (sembla tallada amb un tallapizzes xD), hi ha vidres trencats pel terra i un xinès merdejant al taulell. Li estic a punt de dir "ni hao", però per por de convertir-me en "Pollo al limón con aloz tles delicias" al seu restaurant, em limito a flipar amb l'escena.

Arribo sa, estalvi i cansat a casa. Ara sí, bona nit. O bon dia, segons com t'ho miris.

-------------------------------
* mp3: A-ha - Take on me.