Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.
Dimarts, 31 d'octubre de 2006
No p-sudem de riure i cantar, joder
Hauríem de retrocedir
al capvespre, quan podríem dir que comença tot. Barça-Chelsea: sí, un partit bastant bo però que va acabar bastant malament. Però vaja, veure'l a l'Irish amb el Gerard (crec que el bo d'en Kevin no hi era) no té preu (i més amb el que costen els sandvitxos allà xD). El que faré la nit de Halloween no es concreta fins a l'hora del partit, amb un SMS del Vila paraula clau "no p-sudis de quedar". No p-sudo de les seves instruccions, i a la 1 de la nit com un clau (com un clau mitja hora tard xD) em presento davant el bingo, on m'esperen al cotxe del Víctor amb els vidres entelats (?!) el mateix Víctor, el Jordi i l'Uri. Quin perill. Un dels moments culminants de la nit arriba ben d'hora: per la ràdio sona "Besos" d'El Canto del Loco, i nosaltres en fem la versió p-sudadora, amb versos memorables com "suda, suda, suda, suuuda, el desodorante a laaa baaasura" o "y dime por qué, ya no sudas como antes". Queda apuntat com a pendent penjar la lletra completa (versió p-sudadora, evidentment :-D).
En definitiva, la partida de caixa és considerable, però augment quan el Víctor demostra la seva habilitat al volant estil Carlos Sainz i es menja un bot de l'asfalt. Conseqüència: la gomina que porto al cabell queda reduïda a pols quan, del salt, em foto una hòstia contra el sostre. Algun dia me les pagaràs, Víctor. I la gomina també. Per cert, tot això és per anar a buscar la seva mare per a què ens porti a La Carpa i s'endugui el cotxe, ja que el Víctor és prou sensat com per saber que acabarà la nit veient dues llunes. Moment culminant #2.
Propera parada: La Carpa. Entrem sense problemes malgrat el bola de billar que fa de goril·la, i en
s col·loquem al límit del que és pròpiament la carpa. Abans, però, el Víctor comença la seva tòrrida relació amb l'alcohol aquella nit, i ens partim fàcilment. Després de fer diverses voltes, ens trobem la Pepa i el Jordi, primer, i després l'Alexia, la Marina i l'Elisa. Mítica Alexia ("no ens presentes el teu amic?"), de la qual el Víctor queda immediatament "encisat" xD. Moment culminant #3.
Les estones van transcorrent amb el grup del Vila al pòdium exterior, on ens riem dels caretos de la gent, i fent voltes amb el Víctor i rient-nos de nenes tontes, amb les quals exercim "p-sudació mútua" (en cristià: elles suden de nosaltres i nosaltres d'elles xD). La nit culmina amb unes quantes copes més i una altra trobada amb el grup de l'Alexia, i més conyes amb el Víctor, que ja no veu ni la seva pròpia ombra.
El fet que piri de La Carpa a les 5, quan la majoria de vegades me'n vaig a les 2 o a les 3, parla per si sol de com m'ho he passat. Gran nit per acabar una gran setmana :-).
-----------------------------
* mp3: Liquido - Narcotic
Hauríem de retrocedir
al capvespre, quan podríem dir que comença tot. Barça-Chelsea: sí, un partit bastant bo però que va acabar bastant malament. Però vaja, veure'l a l'Irish amb el Gerard (crec que el bo d'en Kevin no hi era) no té preu (i més amb el que costen els sandvitxos allà xD). El que faré la nit de Halloween no es concreta fins a l'hora del partit, amb un SMS del Vila paraula clau "no p-sudis de quedar". No p-sudo de les seves instruccions, i a la 1 de la nit com un clau (com un clau mitja hora tard xD) em presento davant el bingo, on m'esperen al cotxe del Víctor amb els vidres entelats (?!) el mateix Víctor, el Jordi i l'Uri. Quin perill. Un dels moments culminants de la nit arriba ben d'hora: per la ràdio sona "Besos" d'El Canto del Loco, i nosaltres en fem la versió p-sudadora, amb versos memorables com "suda, suda, suda, suuuda, el desodorante a laaa baaasura" o "y dime por qué, ya no sudas como antes". Queda apuntat com a pendent penjar la lletra completa (versió p-sudadora, evidentment :-D).En definitiva, la partida de caixa és considerable, però augment quan el Víctor demostra la seva habilitat al volant estil Carlos Sainz i es menja un bot de l'asfalt. Conseqüència: la gomina que porto al cabell queda reduïda a pols quan, del salt, em foto una hòstia contra el sostre. Algun dia me les pagaràs, Víctor. I la gomina també. Per cert, tot això és per anar a buscar la seva mare per a què ens porti a La Carpa i s'endugui el cotxe, ja que el Víctor és prou sensat com per saber que acabarà la nit veient dues llunes. Moment culminant #2.
Propera parada: La Carpa. Entrem sense problemes malgrat el bola de billar que fa de goril·la, i en
s col·loquem al límit del que és pròpiament la carpa. Abans, però, el Víctor comença la seva tòrrida relació amb l'alcohol aquella nit, i ens partim fàcilment. Després de fer diverses voltes, ens trobem la Pepa i el Jordi, primer, i després l'Alexia, la Marina i l'Elisa. Mítica Alexia ("no ens presentes el teu amic?"), de la qual el Víctor queda immediatament "encisat" xD. Moment culminant #3.Les estones van transcorrent amb el grup del Vila al pòdium exterior, on ens riem dels caretos de la gent, i fent voltes amb el Víctor i rient-nos de nenes tontes, amb les quals exercim "p-sudació mútua" (en cristià: elles suden de nosaltres i nosaltres d'elles xD). La nit culmina amb unes quantes copes més i una altra trobada amb el grup de l'Alexia, i més conyes amb el Víctor, que ja no veu ni la seva pròpia ombra.
El fet que piri de La Carpa a les 5, quan la majoria de vegades me'n vaig a les 2 o a les 3, parla per si sol de com m'ho he passat. Gran nit per acabar una gran setmana :-).
-----------------------------
* mp3: Liquido - Narcotic
No hay comentarios:
Publicar un comentario