Otra vez un mar en calma, sin oleaje, sin espuma, sólo el vaivén del agua que te acaricie los pies y la brisa rozando tu piel... y que ésta sea tu vida, y que éste sea tu corazón, y que ésta sea la playa de tu vida. Todos necesitamos entregarnos de vez en cuando a este mar. 
Ok, a commercial, dance, energy-feeling song, brought to you by Hao from China to face in good condition these two weeks. 
Do what you have never done, go where you have never gone.
I think I do know what are dreams for: they are good at helping us making them come true. As we dream, we don’t work, and dreams are embraced just as long as one works. We wanna get to make our dreams come true, right? Then, once again, dreams are no good at all for our purposes, since they don’t belong to reality and so they alienate us from it, making it totally impossible for us to achieve them."Sleep deep and have a nice week"
Dennis dixit
-----------------------
al capvespre, quan podríem dir que comença tot. Barça-Chelsea: sí, un partit bastant bo però que va acabar bastant malament. Però vaja, veure'l a l'Irish amb el Gerard (crec que el bo d'en Kevin no hi era) no té preu (i més amb el que costen els sandvitxos allà xD). El que faré la nit de Halloween no es concreta fins a l'hora del partit, amb un SMS del Vila paraula clau "no p-sudis de quedar". No p-sudo de les seves instruccions, i a la 1 de la nit com un clau (com un clau mitja hora tard xD) em presento davant el bingo, on m'esperen al cotxe del Víctor amb els vidres entelats (?!) el mateix Víctor, el Jordi i l'Uri. Quin perill. Un dels moments culminants de la nit arriba ben d'hora: per la ràdio sona "Besos" d'El Canto del Loco, i nosaltres en fem la versió p-sudadora, amb versos memorables com "suda, suda, suda, suuuda, el desodorante a laaa baaasura" o "y dime por qué, ya no sudas como antes". Queda apuntat com a pendent penjar la lletra completa (versió p-sudadora, evidentment :-D).
s col·loquem al límit del que és pròpiament la carpa. Abans, però, el Víctor comença la seva tòrrida relació amb l'alcohol aquella nit, i ens partim fàcilment. Després de fer diverses voltes, ens trobem la Pepa i el Jordi, primer, i després l'Alexia, la Marina i l'Elisa. Mítica Alexia ("no ens presentes el teu amic?"), de la qual el Víctor queda immediatament "encisat" xD. Moment culminant #3.
Em llevo escandalosament d'hora per ser diumenge (i qualsevol altre dia): les 6:30. Amb una barba similar a la de Valle-Inclán, arribo força puntual a Sants Station, on trobo el Marcel i el Víctor. Va arribant la gent: Jessi, Silvia, Salva, etc. Tots amb les mateixes cares de sobats. Al viatge d'anada ens dediquem a riure, parlar, fer fotos i, en el meu cas, sobar-la (esperàveu una altra cosa?xD).
. La Laurissima & friends arriben (només) una hora i mitja més tard al lloc dels fets, però ens n'oblidem ràpidament quan entrem per la patilla (perilla en el meu cas) al recinte. A més, l'estona d'espera ens ha servit per obrir el que serà una de les fonts de rialles: les fotos pseudopornos, Sodoma inspiration. No puc reproduir per escrit com ens vem partir amb fotos com la de la dreta, però com que una imatge val més que mil paraules, aquí la teniu xD.
conjuguen per a què la Laurissima, que fins ara no ens havia provocat cap espasme als abdominals, ens en provoqui 56461516313553453 de cop. La Laurissima es posa al capdavant del grup, a l'entrada de la Casa del Terror, i jo, que sóc l'últim, li dic "olé tus huevos!". Es gira cap a mi i aixeca el braç del pal animadora, i en aquell instant surt disparat un Freddie Krueger de dins la Casa, i li fot un crit a la Laura que se sent a l'altra punta del parc. L'ensurt de la Laura és històric, i com ens partim la caixa nosaltres ho és encara més. A dins, un paio amb motoserra està a punt de fer l'extremunció a la Laura, però en sortim vius.
La cosa, evidentment, no acaba aquí. Al tren de la mateixa Casa del Terror, el Salva es col·loca pels llocs de davant i el Marcel i jo per darrere ("por detrás" ;-)). Comencem a llençar piropos al Salva a crits ("tío bueno", "macizo", "jamoncete", etc.). Enmig d'això, un home ja fet i dret, d'uns 35 anys, que és just al davant nostre i té la filla al costat, també s'anima i crida "guapo!" al Salva. La nostra partida de caixa és, lògicament, sonora.
-----------------------------------Aquestes tres entrades, però, no només repassen desfasaments de les nostres vides, sinó que també volen servir d'homenatge a totes les persones que en van formar part. Sou els amos :-). Per acabar, dir que sí, que sé que ja fa un fotimer de mesos que va passar, però primer per falta de bloc, i després per falta de temps, no ho he pogut publicar; lo bueno se hace esperar :-P.
Dijous, 26 d'octubre de 2006
Festa Marion's B'day
Un cop acabades les classes, me'n vaig a casa. Com és costum en mi, m'entretinc i haig d'anar a comprar pizzes "amb el pito al cul" al Del Rio (patrocinador del C.F. Badalona, per cert :-P).
Arribo a Urgell metro prou tard com perquè ja hagin arribat helluves però prou d'hora perquè les esmentades no em capin :-). Som, doncs, Helluves(-Núria)+Dani de Danissimo. Emprenem el camí pa' la keli del Brian, on ens hem de trobar amb el Xevi i
"Consejo de Ciento, 169". A sus ordénes, Caudillo. En aquell escenari em vénen a la ment records del 17 de maig: Jordis, Gerard, Xevi, Pepa, Elena, Núria. La ment a París. Eto'o, Belleti. Eufòria col·lectiva. Felicitacions del Damian, de
Tornant a la realitat, comencem a sopar. L'alcohol comença a pujar. Com que una festa helluvera no és el mateix sense Singstar, l'engeguem molt a pesar del pobre germà del Xevi xD. Uns canten, els altres destrossem cançons. Em dóna millor valoració quan passo de cantar que quan canto. Es triste desafinar, pero más triste es que te lo diga el Singstar.
Arriba el moment culminant de la cantada i, possiblement, de tota la nit: el Xevi i jo ("accepto el repte" xD) en duel cantant "Cuando zarpa el amor" de Camela. El repte esdevé humiliació, no es pot derrotar el Cameli en el seu terreny. Son muchas manyanycas hen la napaderiha cuchando-la en Radio Teletaqsi.
Deixem que el germà del Xevi la sobi, i Helluves(-Núria -Sheila +Kevin +Danissimo), amb l'afegitó de l'Edu (bon company de pis, millor persona) ens dirigim a la sala Apolo, no sense abans rearmar-nos d'alcohol en un bar davant el Bagdad (al Bagdad no hi vem entrar, malpensats xD). El ventall de personatges és ampli: paquis amb olor de paqui, una tia amb una cartera amb forma de telèfon, i la cirereta: Carmen de Mairena en versió mulata.
Entrem a l'Apolo, que no fa honor al seu prestigi: música tan desconeguda com dolenta i friquis d'ambdós sexes. L'únic que aprova són les converses amb l'Edu i en Xevi i la taja de la helluLaura, força memorable (des d'aquí, petons a tu i al teu pobre fetge!:-D)
Sortim just quan obre el metro, i ens separem perquè hi ha son i classes (hi va anar algú?xD). Les anècdotes, però, no s'acaben aquí: m'adormo al metro a l'alçada de Verneda, i no em desperto fins a Gorg...destinació Paral·lel xD. Després d'agafar un nou metro amb el sentit correcte i baixar a Pep Ventura, passo per davant de la tenda de mòbils de paquis on fa dos dies he comprat un cable pirata per la ràdio. Són les 5:00 del matí; la tanca de la tenda està forçada (sembla tallada amb un tallapizzes xD), hi ha vidres trencats pel terra i un xinès merdejant al taulell. Li estic a punt de dir "ni hao", però per por de convertir-me en "Pollo al limón con aloz tles delicias" al seu restaurant, em limito a flipar amb l'escena.
Arribo sa, estalvi i cansat a casa. Ara sí, bona nit. O bon dia, segons com t'ho miris.
-------------------------------
* mp3: A-ha - Take on me.
Efectiviewonder, avui ha sortit el sol al meu bloc! Després d'una llarga espera per part d'un munt de gent (és a dir, del bo d'en Salva xD) per fi inauguro un bloc. Aquí hi tinc previst penjar diversos textos que estan pendents des de fa temps, i els que vagin venint a la meva ment perversa, emapanada i paranoica; i també alguna foto que no hagi censurat, és clar! 
